Hi va haver un bes robat,
dubtat,
sense conseqüències.
Hi va haver un bes pretès,
inconscient,
sense resposta.
Es va repetir el bes robat,
innecessari,
final de la història d'amor.

Si mires la lluna amb desig de trobar-me

veuràs els meus ulls buscant-te.

EFÍMER

Somio sovint en tu.
Imatges clares i nítides,
tant com
insuficients i febles.
Quan estic a tocar de descobrir-te
en el somriure i la mirada
el somni s'esvaeix i res queda
de les teves formes i melodies.
Amagues el teu rostre
i jo desconec els teus llavis, ulls,
pòmuls o el dibuix del gest.
Jugues amb mi,
m'atreus i atrapes,
puc arribar a percebre la teva veu,
gairebé sentir la teva pell,
em provoques en el desig
i quan sé que et necessito amb mi
et veig com un algoritme indesxifrable.

El somni avui és més real
que ahir quan el vam desitjar,
tu i jo sóm dos desconeguts amants
obrim el cor al verb estimar.
Totes les pors hem oblidat
i el present no mira al passat,
la vida ens convida al seu ball
i l'horitzó és un futur que hem tocat.

La nit ens convida al seu ball,
tu i jo interpretem aquest vals
i girem i tornem a girar
amb els ulls clucs i un bes segellat.
Escoltem les notes del mar,
una brisa ens vol embolcallar,
compartim llençols de seda
i un batec que ens han delatat.

Provoca la meva pell amb la teva mirada,

acaricia el meu pit amb els teus cabells,

atràpa'm amb un senzill t'estimo,

i aquesta nit no trobarà matinada.

És senzill
               
      - T'estimo

Ja està, ho has dit

       I ara?

Ara el valor

       valor d'estimar

i la valentia

       valentia per a deixar-se estimar.

Ella no és ni fada ni princesa,
ni fruit d'un somni impossible
i comparar-la amb res seria un error.
Ella estima i es deixa estimar,
tot ho dóna i res demana,
amb els braços oberts m'espera,
un somriure ampli i sincer
i els ulls ben oberts per no perdre detall.
Jo l'estimo tant com la respecto,
poemes, cançons i temps
tot és poc i molt a l'hora
i mai suficient per mi.
Ella és la dona que m'estima,
jo l'home que l'estima
i en aquest fer dels dos
hem vençut possibles impossibles
i ara deixeu-me somiar
que la vida amb ella és més vida.