Et pregunto a tu, gran desconegut
- Què és l'amor?

A tu que has sentit les seves notes
- És ell o ets tu la quimera?

A tu que piques l'ullet a les dames
- Has conegut la fidelitat?

A tu que geus amb qui un dia vas dir t'estimo
- Saps el que és el respecte?

A tu que no en tens prou amb una vida
- Menysprees a qui sempre t'ha fet costat?

A tu que toques cors amb el teu fum
- On és la bellesa de la confiança?

A tu de vocabulari àgil i convincent
- Et consideres un gran seductor?

A tu que lliures batalles a tothora
- Coneixes la intimitat de la nit?

Et pregunto a tu, gran desconegut
- Te'n adones de la infelicitat del engany?

La teva i la de la teva veritat.

Debaten entre si l'amor i l'estimar.
L'amor és pacient i prudent,
l'estimar té presses no entén d'esperes.
El primer pretén abraçar-ho tot,
el segon vol fluir constantment.
Tots dos lluiten en confondres.
Un idealitza el que toca,
l'altre actua inconscient.
Entre mesura i descontrol conviuen.
A vegades semblen dos desconeguts.

Però units ...
són raó, caràcter, força ...
tendresa, passió, fúria ...
Si creus en ells, si pots unir-los,
podràs abastar la seva fe,
creure en mi, creure en tu.
Junts tocarem el cel,
amb els peus a terra.

Sóc el teu fidel garant,

el que porfídia les teves paraules,

guerrer en la teva causa,

vetllador de les teves virtuts,

sanador de les teves ferides,

interpret dels teus versos,

altaveu de les teves lletres,

el que aplana el camí,

l'aigua de la font,

la llavor a la terra,

pluja d'estiu,

el sol a l'hivern,

la llum en la nit,

abric a la tardor,

adob de la teva pell.

Ets el meu tot,

tant com vull posseir,

més del que puc creure,

el somni complert,

el demà desitjat,

el meu millor record,

companya obstinada,

suport en la meva flaquesa,

la meva flor de lotus,

sang de les meves venes,

espurna del cor,

silenci en el meu descans,

companya de passos,

calor del foc,

aliment de la nit.

Som tu i jo de nosaltres,

dipositaris de l'amor,

la força del destí,

i amb això en tenim prou,

i ens és prou.

És un joc ple de plaers
si és un plaer ple d'aventures
i és el cos entregat
en el joc dels plaers.
M'enfonso en els teus pits
remuntat el ventre entre onades
gaudeixo el plaer en petits brots
on el teu alè es desfà entre gemecs.
És com l'aire,
el sents i no el pots tocar,
o, potser, com la llum del sol
que tot ho impregna i dóna formes
no sempre reals però reconegudes.
Un regal de la natura sorgit del no-res,
dolça i àcida o sabors suggerents.
Frec a frec les pells es retroben
seguint el dictat de la litúrgia,
és l'únic camí que decidits seguim
per arribar a fondre'ns en l'esperit
i, a tocar dels cims, reconeixe'ns
en un únic desig comú...

Només parlem del gest de l'amor.

Per somiar vaig somiar que et trobava
en un petit món de tristeses,
omplint el teu món de paraules alienes,
pau i tendresa, alleugeriment dels teus matins.

Per somiar vaig somiar que m' escoltaves
distraient amb paraules els teus anhels,
esperant sempre la nostra trobada,
dibuixant en un paper les meves paraules.

Per somiar vaig somiar que ens enamoravem
entre esperances mútues i sentiments,
plaers amagats i molt... molt lluny,
cossos sincers que s'estimen.

Per somiar vaig somiar que despertava,
matins plens amb el nostre desig,
un xiuxiuejat i simple t'estimo,
en senzilles formes apassionades.

Per somiar vaig somiar que despertava
en el joc de la fosca nit,
un final per al somni i el frec,
dos cossos, dos amants que s'estimen.

He après molt dels silencis
- dels teus i dels meus -
formen part de la intimitat
- compartida entre Tu i Jo -

Quan la paraula era inquietud
- ni abraçades ni mirades -
i les mans no trobaven el tacte
- el no-res feia presència -

Poc ens va quedar per compartir
- els petons i lo quotidià -
quan el món va perdre l'horitzó
- l'amor entre punts suspensius -

Cada nit una nova vetlla
esperant l'arribada de l'amant,
i de l'esperança complaguda
a primera llum d'alba .

Parlen de la seva bellesa
plena de molta tendresa,
tothom coneix l'espera
de la flor obrint els pètals.

Les hores de sol són llargues
quan la nit espera la pell
d'una antiga flama feble
per donar lleu caliu al temps.