Home i poeta

Enamora't de l'home
mai del poeta,
si un dia aquest deixa de ser
l'home et seria desconegut.
Ell va crear el poeta,
ho has de tenir sempre present.
Ell dóna llum els pensaments,
qui et regala emocions i sentiments,
ell ha fet música dels mots,
el medi vestit de festa per arribar a tu.
Però no oblidis qui és l'home,
un poeta nu mostrant la pròpia llum.

Estimar

Estimar no és cap ofici,
però jo voldria ser l'obrer
o millor l'artesà,
i perquè no l'artista,
fins i tot el geni,
d'aquest sentiment per tu.

Un t'estimo

Avui,
les paraules,
no em són
favorables.

He creuat,
mots i mots,
adjectius
verbs...

Jo,
una il·lusió,
tu
amor.

Una,
només,
tant sòls,
una...

T'estimo.

Dedicat

Despertes amb la primera llum de l'alba,
la il·lusió es desferma.
Tu, creadora de la llum i dels blaus,
et deixaràs portar fins el maridatge perfecte del mar,
allà on el cel besa l'horitzó
i el sol regalima sobre les aigües.
Els teus cabells jugaran amb les onades calmes
i la teva pell esperarà les guspires d'escuma
mentre t'endinses entre onatges.
Combregarà el cos amb la mar i el raig de sol,
l'esperit de la natura amb el teu cor
i amb fortalesa renovada tornaràs a ser tu,
empenyorada pels déus del mar i del cel.
A la teva pell present la salabror marinada
i el teu batec, ritme per les onades.

Acròstic

Aquest acròstic és un més,
Cadascun fet amb el teu nom
Roman a vista de tothom,
Obvietats només meves.
Silenciat el nostre amor,
Tan intensament viscut,
Imagino el teu nom mut
Cridat dins del meu cor.

Regalimen

Regalimen pel meu cos,

les teves essències,

guspires sobre la pell

mantenen despert l'home. 

Naveguen les teves mans

prement la carn viva, 

desfent camins apresos, 

marcades les ungles 

a punt de vermellosa sang.

Claves la mirada als meus ulls,

mescla de desig i entrega, 

recollint els fruits de l'inconsciència

en forma de capoll que floreix.

Pecador

Quin pecador!!!

Peco en el silenci,
tu no ho saps
i jo peco.

Sé quin és el pecat
i calladament,
jo peco.

Peco de sentiment,
el de l'amor,
i torno a pecar.

Quan la nit ens fon,
jo peco
a cada t'estimo que no dic.