Acròstic

T'estimo,
Entre la boira
Silent de matinada
Trepidant de dia
Incògnita de nit
Mirant al futur
Ocupant horitzons.

Quants dies has viscut,
entre tu i un passat
on jo no era el teu vespre.

Un somni mai somiat
desconegut color blau
de tantes nits desperta.

Avui sóc el teu costat
dibuixant un camí clar
lluny de les tempestes.

Diga'm si mai et cal
un nou agost per lluitar
i buscarem noves sendes.

Mentrestant dona'm la mà
que el cor ens lliurarà
de matins de temences.

Avui em declaro enamorat,
del somni, el desig i de tu
que tot ho representas.

Revoltar el teu cos amb les mans,
eixugar la suor pell contra pell,
sentir el foc del teu ventre,
vençut per les teves temptacions...

Caminar de costat, comença el somni,
aprenent tot allò que ens ha fet,
i poder créixer junts en la complicitat.

Mostrar les cicatrius, guarint ferides,
regalimant llàgrimes compartint les galtes,
en la plenitud del nostre estar.

Estimar els defectes, fent-los nostres,
fluint i compartint el mateix aire,
agafats de la mà amb seguretat.

Sincerar els ulls, rebent el do de la fe,
i el silenci on guardar el sabut i no dit,
no ens cal demanar permís, l'amor és complert.

Tinc un paper en blanc
on he escrit un poema,
ell és molt discret
amaga les penes i tristeses.

El meu paper blanc,
ple de dubtes i incerteses,
amb paraules que jo
no sabria reconèixer.

Guardaré el paper en blanc
entre la llum i la nit freda
cadascun dels meus mots
ordeni el meu poema.

Tinc un paper en blanc
on endreçar tot el meu món,
que jo ara no entenc
on ha quedat el plaer de les lletres.

Enamorat,
de la mirada, de la paraula i del gest.
Enamorat,
del tacte, del bes i de la calma.
Enamorat,
del pensament, del bateg i del pas.
Enamorat,
del desig, del somni i de la llum.
Enamorat,
del caliu, de l'abraçada i del cor.
Enamorat,
de la sinceritat, del fer i del repòs.
Enamorat,
de la confiança, del plaer i de l'ordre.
Enamorat,
de la llàgrima, de la ferida i de les pors.
Enamorat,
del teu dia, de la teva nit i de la teva fe.
Enamorat,
del teu tot que fa, amb el meu, el nostre.

Mai uns llavis, com ara els teus,
havien entès els meus petons.
Els accepten i conforten,
els omplen de sentit amb naturalitat.
Sensibles i extrems de tendreses
i a voltes imperatius del desig.
Passem estones amb el joc,
accelerant ritmes fluint en el seu fruit,
el de cada besada en el descobriment
del cos sencer concentrat en els llavis.
I sóc jo i ets tu i sóm nosaltres
en el complement que ens fa ser,
descobrim l'equilibri entre amor i desig,
ens acollim, entreguem i sóm.
Tant camí per fer!!!
i en els llavis la trobada i el descans.