Cóm ho he de fer?
Si estem junts, no dormo,
si estem separats, tampoc.
Quan estàs perquè estem
i quan no perquè ens imagino.

Com ho he de fer?
Si he après del teu amor,
la llibertat del meu ésser.
Si has lliurat el meu amor
de la presó de les pors.

Com ho he de fer?
Si la teva tendresa és la fe
per moderar el meu desig.
Si el meu cos et crema la pell
i els meus llavis t'encenen.

Com ho he de fer?
Si cada dia sóc aprenent
d'un nosaltres sempre incomplet.
Si sóm activistes inquiets
d'un amor que cada dia reneix.

El sol ve totes les postes a descansar entre els meus braços,
desperto a la lluna amb un bes
i mandrosa es mostra al món.
Quan arriba l'hora llevant
un lleu resplendor il·lumina el teu rostre,
lentament, el sol, obre cadascun dels seus alens de llum
mentre es desprèn de mi,
deixant espai a la lluna que busca recer en el teu ventre.
Dormida o despert
la lluna o el sol,
tu o jo.

L'amor...
un despertar idíl·lic,
ara fet realitat.

Carícies a l'esguard...
del teu ventre
del meu pit.

I res més.

Els Cinc Sentits...
el nostre espai
on respirem l'aroma pur
de l'amor acabat de moldre,
el so de l'exprés
anunciant la destilació,
el color cremós
de matisos captivadors,
el tacte del seu cos
fet caliu en els llavis,
sabor multiplicant sensacions
plaent tots els sentiments.
Els Cinc Sentits
espai on definir l'amor,
aromes i sons,
mirades i carícies,
el gust d'un bon bes...

I res més

Temuda enyorança,
dols o fas fira.
Sentiment estrany aquest
on ploro la teva absència,
a l'ensems els records
m'omplen de benestar.
On ets estimada?
No triguis més,
vine i abraça'm,
dóna'm la teva veu,
escriu un simple mot.
Allunya de mi aquest estar,
el que dol i fira,
o l'enyorança en farà ser bogeria.

I res més.

Silencis
Qui demana silencis?
Crida,
creu
i confia.
Silencis
Vols viure silencis?
amagat,
plora
i confia.
Silencis
Què són els silencis?
pors,
dubtes
i confia.
Silencis
Són teus els silencis?
trenca,
respira
i confia.

Confia primer en tu
per confiar en mi
per confiar en ell.

Silencis i res més.

El res més,
uneix, cors
creix, endins
abraça, ànimes
gemega, silencis
calla, sabut
omple, sentits
dóna, tot
espera, pacient
riu, complagut
endreça, sentiments
cerca, constant
motiva, desig
respecte, ser
somia, realitats
idealitza, presents
pren, gestos
acarona, mirades
batega, felicitat
més i suficient.
Ell és senzill,
sembla complert
i ho vol tot,
el fem possible
i no en tenim prou.
És com el volem,

I res més

Motius...

que no són motius,
són aprenentatge constant
del tu i del jo.
una voluntat comuna,
amarada de sentiments
brodats amb tendresa.
el compromís no parlat,
on tot es dóna i és rebut
sense estalvis ni recances.
matisos aflorant del no res,
en el creixement comú
d'una aritmètica inexacte.
el compartir la senzillesa,
del gest i la paraula
amb el pas de les mirades.
un somni impossible,
real només entre nosaltres
i el creem i recreen.
el desig del plaer desconegut,
amants del cos sencer
i de l'esperit també.
Motius que no són motius,
sóm tu i jo
i l'amor complet.