Amb el temps,
el que ens és passat,
el que un dia ens va acostar
a ser un present,
tantes coses passades, no són amb mi,
jo voldria explicar qui sóc avui.
Records de jocs
en qualsevol carrer
sense por als cotxes
ni mares que vigilen
i el genoll pelat.
Primers amors,
cartes escrites,
cares vermelloses,
un petó per donar,
vergonyes secretes
i un poema d'amor amagat.
Què fas aquí?
estic vestit de militar
unes reixes, una bala,
a qui cal matar?
perdoni vostè,
ho va fer malament
però un diploma li donaré.
Després l'amor,
entra amb calma,
els fills,
la generositat del seu amor,
aprenent de pare
i l'amor esquerdat.
Passa el temps,
entre petits llampecs,
tempestes que ni tan sols veig,
i arribes tu
tot recupera el seu color
res ja pot ser igual.
Gratitud al meu ahir
que avui em porta al teu costat
Sssssshhhhhh ... callem
comença de nou,
no és millor ni pitjor,
és el nostre.
Aprenc que d'estimar
cada dia he d'aprendre,
que res és el mateix
perquè som a l'ara
el petit detall
que ens fa reals.
