Jo, que he estat llàgrima, 
descregut dels teus poders,
agenollat per la teva grandesa, 
obro els ulls davant la teva blavor,
aferrat a l'abraçada del amor
per compartir la nostre veritat.
Ara em declaro submís voluntari,
a la remor de les onades
d'un matí fred d'hivern.
Tu, la meva companya,
escalfor bategant en el meu cos,
creadora de realitats,
arraulida entre els meus braços,
acceptes l'entrega i et dones a mi.
En sabem molt de l'amor,
del no res, també.
Com immens és el mar,
immens és el sentiment,
onades nascudes a la sorra
que es retiren i tornen amb força.
Aquest és el sentit del estimar,
motius imperceptibles que són
i ens fan molt més grans.
L'amor no caduca, és onades,
només nosaltres el podem apreciar.
El nostre blau... el nostre mar.

El voler

Has triat el meu voler,
amb tots els ets i uts,
els particulars i comuns.
Jo, desitjo el teu aroma a flor,
acosta't on pugui veure't,
recull tot el que vulguis,
imagina i traça un camí.
Abans de la posta,
anomenarem el desig,
guanyaré el repte de la distància,
escoltaràs la meva veu cridar,
les paraules han de ser clares,
trobarem la nostra llum,
sols tu i jo, i l'amor.
He triat el teu voler,
hem triat en el voler
el nostre model de vida

Nous racons

Racons desconeguts,
la ciutat es mostre.
Tan de cops trepitjada,
avui, un pas diferent,
i descobrim espais.
Jardins on perdre'ns,
amb el sol de l'hibern,
els verds humits,
el sol que poc escalfa,
flors persistents en bellesa.
Ens atrau tot plegat,
l'abraçada és nova,
el respirar és compassat,
de temps fa que ho és.
També el plaer és nou,
morir de plaer entre batecs.
El desig oníric pren vida
entre el bes i la fermesa
dels mil instants màgics
del amor que, un dia més,
torna a germinar renovat,
frec a frec entre silencis.

Viscut avui entre tu i jo.

Les mans

De l'amor que ens omple,
espurnes de llum en els ulls,
lluentor de llavis ensalivats,
xiscla i vol cridar el plaer,
ell que ens omple de desig.
Paraules d'amor vessades en els pits,
sobre als teus, sobre als meus,
carícies dibuixant nous plecs,
a la pell, l'escalfor de les mans.
Delicades sensacions de tendresa.
Allà on no arribi la passió,
en el tot dels cossos,
amb l'aixopluc de la nit,
o, potser, a ple sol,
que la lluna vol se sol
i el sol la lluna, confoses,
les hores del amor són totes.
Més enllà dels gemecs,
ens acompanya la fosca claror,
abans no es ponguin els astres,
tu i jo caminarem agafades les mans.

Dreceres

Va començar un agost,
jo fill del juliol,
tu de la tardor.
Jovenívols de sentiments,
les dreceres ens van apropar,
jo amb una cançó
tu un somriure constant.
Hem viscut fins enamorar,
avui, més que mai.
El tacte de mans, llavis,
del cos sencer quan escau,
en tot moment l'amor present.
No és un desig, és el desig,
que per estimar, primer,
et vaig agafar la ma,
mai més les hem separat.

Vaig néixer a l'època de les mores,
i les maduixes silvestres,
tu, en època de nabius i gerds.
De tot plegat fa ja uns quants anys.
Molt hem viscut fins l'agost,
desconeguts i propers,
com aigua que brolla de la font,
dreceres que ens han fet coincidir,
assedegats per abocar sentiments.
Un setembre per retrobar
novembre per confirmar,
i un desembre per esvair boires.
Curt el temps que ens acompanya,
però és tant el viscut, que,
avui, m'enfilo roure amunt
donant-li calor, no fos cas,
el fred hivern li prengués les forces,
jovenívols fruitarem tot l'any.

Avui dic prou

El meu, l'esforç,
no té res d'esperançat.
És una lluita fidel,
per mi, per vosaltres.
He obert els ulls,
ventilat la cambra,
renovat el rebost
i dic prou.
No, no, no...
prou de silencis,
no sóc valent,
no sóc covard,
no més benes.
Ara deixo el got,
mig buit o ple,
tant em fa,
mai més un pes.
Les mans ben lliures,
per agafar les teves.
Els ulls atents,
per retrobar mirades.
El cor a l'esguard
que avui el teu és,
i és el millor company.