Perquè la nit sigui completa
ha de ser amb tu al meu costat,
el ball de la flama d'una vela
i les mirades dels enamorats.


Apropem-nos a la riba del mar
cercant l'embat de les onades,
anirem agafats de les mans
per partir junts enllà de les aigües.


Aquesta nit podrem dibuixar
acaronats per la llum dels àngels
els cosos de dos bells amants
coberts de passions i de miratges.

Intrèpid aventurer,
t'he despullat amb la mirada
i t'he despullat, també,
d'expressions i de gestos.
Filigranes que res amaguen,
faccions sinceres i espontànies,
fins i tot desmesurades,
fora de control,
l'amor és lliure, es manifesta
i s'apressa per l'entrega.
Lliures de recances en fidel litúrgia,
de qui es reconeix per primera vegada
en un sentiment que ara viu
no buscat per ser un desconegut incert,
o una cercada, inexistent, paradoxa.
I t'he despullat la mirada,
i els teus ulls estan plens de mi,
i m'he despullat com he fet amb tu,
davant teu i, mostrats els sentiments,
hem lliurat els cosos a la tendresa del plaer.

Si vols ser en mi jo esdevindré
i seré de tu allò que siguis de mi.
Coneixerem sentiments amagats,
embolcallats amb pells i pells
i tu i jo vestits de capes i capes,
amagant els teus, protegint-los.
Amb quatre mots com a present
i una maleta plena del meu jo,
m'apropo a tu oferint-te la meva llum.
Ens compartim el que som,
omplint espais que éran en blanc
i quan sóm ben a prop, el silenci
on l'espai per descobrir és infinit.
Els perfums, els somnis, els colors...
i les emocions desconegudes.
Et vull viure a la riba del mar,
on les onades no moren,
es retiren constants
per tornar amb més força,
per fer-nos en el desig, si cal,
vestits amb la nuesa dels amants.

Aquesta nit et vestiré amb la meva pell.
amb la humitat dels meus llavis
acaronant el foc de les teves galtes.

Acotxaré els teus ulls amb la mirada,
bressolant les teves parpelles caigudes,
atret pel sabor libidinós del teu cos.

Compartida la litúrgia de l'atracció
acolliré l'abraçada de la teva feminitat
estremit pel silenci mutu i complagut.

Aquesta nit el nostre amor pur
es vestirà amb fragilitat dels amants
muts de paraules plens d'expressió.

Cada dia la mateixa pregunta,
Es pot sentir més?

A tu t'ho pregunto.
Si, tu que entres a la meva vida,
que m'obres totes les portes,
irromps en els meus somnis,
la protagonista de la meva enyorança,
la propietària dels meus pensaments,
el desig permanent a rosada,
la mà que em subjecta,
el petó més desitjat,
la de somriure sincer,
amb la paraula sempre justa,
una mirada que em fascina,
les galtes més dolces,
la que escolta i parla a temps
i mai pronuncia un adéu.

Amb petites mossegades he de cobrir el teu cos,
mossegades sense cap rastre,
ser nàufrag d'extrem a extrem de tu,
de la teva acurada sensibilitat
descobrint els teus horitzons de plaer.
Que no vull trobar camins de tornada,
el meu desig és la deriva tempestuosa,
la que em porti a aferrar-me als teus malucs
o un cop de vent em llenci sobre els teus pits.
Sigues huracà en mi,
deshorienta el meu nord,
dominem-nos i governem-nos
fem del cos a cos límits desmesurats.
Amb tota la força, amb l'empenta,
fins que els cors esclatin,
morim de plaer... combatius i tendres.

Quin atabalament de poema,
volia parlar del meu amor per tu,
i descobreixo que l'amor es fa,
o, potser, ens ha fet a nosaltres.
Ho deia un gran poeta, que no era jo,

                                  "que sóc poeta només per tu"

Escric amb presses dins el metro,
poques parades més i la trobada.
Em pot el pensar en el bes
la força que ens dóna l'abraçada,
el sentiment de totes les mirades,
les que mostren els cors nus.
Aixeco el cap, gent desconeguda,
m'envegen a mi, el meu aspecte feliç.
Poc poden imaginar el perquè,
jo seguiré fent de tu el meu poema
i com deia el gran poeta, que no era jo,

                                  "que l'amor ens faci a nosaltres"