Tinc presses de tu,
no és la primera vegada,
t'ho he dit d'altres.
Pressa per ser aigua en la teva pell,
els llavis que calmin la set,
la primera calor a la teva primavera
o el fred del teu hivern
la primera ona que banyi els teus peus,
l'aire que et despentini,
el sol que et cegui
o la lluna que et faci somiar.

Ni temps per guarir-nos cap malaltia
ni per estimar-nos els defectes.
El cóm i el per què,
                  preguntes...
Ens deixem fer i fem,
amb to natural,
amb respecte.
Adoradors de sentiments,
de pells
de subtileses
de carícies
del bes
la mirada
                  del cor transparent...
Som les arrels
la tija i el fruit,
                  i no ens és suficient...
Esperem pacients,
cada dia
un nou descobriment,
un nou motiu,
una nova paraula,
un nou silenci
                  el nou del tot...
Ens aprenem
i ens descobrim
l'un a l'altre
a nosaltres mateixos,
                  entregats...
El motiu ens enamora
i en enamorar-nos
                  el motiu...
I no he parlat dels plaers del cos
i del amor
ulls clucs
confiats a les mans
sensibles
                  tendres...

                                 Enamorats.

Ahir de nit moria,
que només respirava
el cor no bategava,
tu no estaves
i ningú em abraçava.

caminava mort
aquest matí
amb el cor quiet,
tu no estaves
i ningú m'estimava.

No demano pietat
ni clemència
en aquesta la meva soledat,
guanyar la teva presència
i l'amor la nostra sentència.

Dels silencis he après
que les seves respostes són falses
i les seves preguntes equivocades.

Callades les paraules desitjades,
brollen infinitat de pensaments
i el seny sembla una utopia llunyana.

Li demano al silenci no busqui la bogeria
i no es deixi omplir amb paraules
que haurien de ser la nostra única veritat.

Tinc tants poemes començats !!
Crec que la poesia m'és esquiva,
no m'és fidel com la coneixia.
La visc amb dolor, amputada
com un òrgan indispensable
apropant-me impecable a la mort.

Si estiguessis al meu costat

m'abraçaria fort contra el teu pit

fins que notessis el meu singlot,

perquè jo també et ploro i t'enyoro 

exiliada, empresonada i amenaçada

llibertat

Desperto arribada l'alba,
el somni es desfà en mil bocins,
milions de trossets expandint-se.
Toca esperar una nit clara de lluna
per contemplar els estels
per recuperar el meu somni desvetllat.
Sé que ell no és més que la meva utopia,
la més desitjada de tu,
i que la vida és si puc somiar-te.
Em queda el tacte de la tendresa
dels teus llavis en els meus
per sentir viu el meu somni.