Ell entra en la meva vida,
mai demana permís,
s'apodera de la meva voluntat.
Amo i senyor dels meus somnis
i jo em deixo,
captiu de la seva força.
Ell entra i em posseeix,
fa cau sota la meva pell,
crea foc i passió sense presses.

Tu ets el seu còmplice,
redecorant els meus sentiments,
pintant de vius colirs les ombres.
Tu ets la meva força,
polint els pensaments
acollint el present.
Tu ets aire nou,
el gust afruitat de les hores,
l'aroma d'un mar obert.

Jo visc aquest moment,
gaudint cada pas donat,
seguint les teves petjades.
jo visc desmesurat,
pendent de ser-nos plens,
com sinó hen d'estar.
Jo vis callant el teu nom,
cridant que Ell és l'amor
i tu de qui estic enamorat.

Una tassa de cafè, sense sucre,
una ombra es projecta llunyana,
és l'aroma d'una absència,
l'escalf d'un present passat,
d'un record sempre present.

Abans de jugar amb les ombres de la nit

voldria dibuixar amb els meus versos

l'encant natural de la teva bellesa,

la matèria que vesteix el nostre desig

i l'intimidat del decorat de la nostre estància.

Com serà demà el cel,
regnarà un blau intens
o un gris plom descregut?
Tinc un pressentiment,
la por emmudeix l'espera,
al meu voltant tot segueix igual
i tanco els ulls per amagar-me
en una foscor on, sentir
no faci mal i, trobar-me
sigui el primer pas, per
entomar un presentiment.

Em reconec fràgil
a volada d'una ploma.
És així com visc,
exposat a qualsevol vent.

Ja ho té l'amor, el de debò,
recull el seu velam segur
a la sort d'un onatge desconegut
confiat en amarinar en el seu port.

Un alè clarobscur envolta el meu cos,
calfreds embolcallen els pensaments,
no m'abandonen, dia i nit persistents
entre somnis imsomisos, els records

Feble
i cansat desvetllo el matí,
les mans ben netes
i buides.

Trist
i sol en un dia nou,
l'ombre allargada
i difusa.

Absent
i esmaperdut imploro,
el destí no m'és favorable
i camino.

Clamo
i m'assec enlloc,
sé que la buidor té final
i espero.