Un poema contingut
                            - breu -
Inici d'un final proper
                            - esperat -
Anunci d'un principi
                            - desitjat -
Vivim entre cercles
                            - individuals -
Cercant trencar motllos
                            - diferents -
Quan tot és senzill
                            - blaus -
Entre home i dona
                            - gènera -
                                          - silencis -
                                                        - calma -
                                                                    - meandres -

Aquí, vull dir per tot arreu, tothom,
és a dir jo també, que daixonses,
que tenim un bagatge.
Sí sí, tothom de tots vull dir.
No em serveix dir he viscut poc,
no n'hi haurà de coses per bagatjar!!!
- existeix aquest verb? -
Ara que ho he dit i tots rumieu,
no busqueu similituds amb somnieu,
feu recompte de vida acumulada,
ompliu de raons el equipatge
i deixeu-vos estar d'aquestes, meves, collonades.

Quina dualitat el silenci
tan ferotge... tan tendre
de plenitud i de buidor
amb turmenta o amb calma
el nostre paradís a l'hora infern
Quina dualitat el silenci

Qui s'atreveix a trencar-lo!!!

Els entreguem com esqueixos,
un desmesurat fluir constant
on, sense ser conscients, ells,
els sentiments, germinen en el Nos.
Arrelen en l'olfacte i l'oïda,
el tacte, la mirada i la veu, però
hi ha un lloc on s'empelten entre ells,
si de cas, els teus amb els meus,
i el batec delata en aquest punt,
que les llavors han germinat
i està  arrelant i dóna fruit l'amor.

Té l'amor el tacte del vellut transparent,
la calidesa de la brisa calma amarinada,
el reflexe d'un blau cel que no coneix la nit,
l'èxtasi de l'ànima amarada de sentiments,
la discrecció de l'enyor en el somni,
la bellesa del paisatge en la mirada
la lluentor de la nit amb els ulls clucs,
el plaer de la llàgrima neta i sincera,
les formes perfectes del cos en repòs
el desordre de la felicitat florint a tothora,
la grandesa d'un món en constant moviment...

Té l'amor de la confiança el respecte, la sinceritat i el compromís,
del respecte la sinceritat, el compromís i la confiança,
de la sinceritat el compromís, la confiança i el respecte,
del compromís la confiança, el respecte i la sinceritat.

I amb tot plegat la saviduria de l'amor.

Un trosset de poema, meu, molt meu
per tu era i és. N'he fet tants...
que ara no el reconec i és meu per tu
i el duc clavat al pit, sagnant
sentiments prenyats de il·lusions,
vestint la pell, en el teu record suau...
avui desconeguda que no la vull meva.
En són tants els versos... tants...
quants més haurà de patir l'amor?
Aquells poemes que deien t'estimo
i que desitgen repetir-te t'estimo.

Avui he tornat a plorar,
fa dies hi dedico una estona.
Mentre ho faig el ventre se'm regira
i el cor dol i jo somric... i plora
una certesa que viu en mi.
No sentis tristor, al contrari,
somriu amb mi... el sents?
Si, és el meu plor... ho entens?
El sentiment viu en mi
i tu li dones vida,
sigui llàgrima o bes,
tu el remous amb força.
Què hi fa com es manifesti?
Tu el fas germinar en mi
i per ser teu la meva felicitat.
Ploro, sí, i és tan dolç com un bes.