Cada dia una hora despres de mitjanit

apago l'ordinador i amb tu deixo de parlar,

amb ell, amb ella i ves a saber amb quí.

La foscor, la solitud i el silenci visc,

els records plens de palpabla anyorança

m'oprimeixen tots els sentits i el meu pit.

No conec els teus ulls ni tan sols el risc

d'una llàgrima desconeguda en una galta

buscant uns llavis per poder per fi morir.

La primera llum del dia en els meus ulls petits

em dirá tot és posible i ens hem d'aixecar

i trovar nou desconegut i el meu dolor amagui.

Dol el temps per venir,
dol i no té cap sentit
i la vida cau amb estrèpit.

Torna el fred a la pell,
és el mateix de sempre
però avui es fa present....

                              novament.

Tangibles i intangibles

Primavera, estiu,
tardor i hivern,
el cel, ennuvolat o no,
el terra que trepitjo,
els fruits de les collites,
el que toco o puc mirar,
els fums d'allò que es crema,
els vents, albades i postes,
el fred i la calor,
la mar amb el que sura o no,
la nit amb la lluna
i el dia amb el sol, com si no?
inclús tot el que poguis imaginar,
tastar i olorar,
acarona i agombolar,
però també la felicitat i els plaers,
la tristesa i les llàgrimes,
els pecats i resentiments,
l'ànim i la lluita,
les pors i aventures,
l'amor i els sentiments...

Aquest és el color dels meus ulls

Et pregunto a tu, gran desconegut
- Què és l'amor?

A tu que has sentit les seves notes
- És ell o ets tu la quimera?

A tu que piques l'ullet a les dames
- Has conegut la fidelitat?

A tu que geus amb qui un dia vas dir t'estimo
- Saps el que és el respecte?

A tu que no en tens prou amb una vida
- Menysprees a qui sempre t'ha fet costat?

A tu que toques cors amb el teu fum
- On és la bellesa de la confiança?

A tu de vocabulari àgil i convincent
- Et consideres un gran seductor?

A tu que lliures batalles a tothora
- Coneixes la intimitat de la nit?

Et pregunto a tu, gran desconegut
- Te'n adones de la infelicitat del engany?

La teva i la de la teva veritat.

Debaten entre si l'amor i l'estimar.
L'amor és pacient i prudent,
l'estimar té presses no entén d'esperes.
El primer pretén abraçar-ho tot,
el segon vol fluir constantment.
Tots dos lluiten en confondres.
Un idealitza el que toca,
l'altre actua inconscient.
Entre mesura i descontrol conviuen.
A vegades semblen dos desconeguts.

Però units ...
són raó, caràcter, força ...
tendresa, passió, fúria ...
Si creus en ells, si pots unir-los,
podràs abastar la seva fe,
creure en mi, creure en tu.
Junts tocarem el cel,
amb els peus a terra.

Sóc el teu fidel garant,

el que porfídia les teves paraules,

guerrer en la teva causa,

vetllador de les teves virtuts,

sanador de les teves ferides,

interpret dels teus versos,

altaveu de les teves lletres,

el que aplana el camí,

l'aigua de la font,

la llavor a la terra,

pluja d'estiu,

el sol a l'hivern,

la llum en la nit,

abric a la tardor,

adob de la teva pell.

Ets el meu tot,

tant com vull posseir,

més del que puc creure,

el somni complert,

el demà desitjat,

el meu millor record,

companya obstinada,

suport en la meva flaquesa,

la meva flor de lotus,

sang de les meves venes,

espurna del cor,

silenci en el meu descans,

companya de passos,

calor del foc,

aliment de la nit.

Som tu i jo de nosaltres,

dipositaris de l'amor,

la força del destí,

i amb això en tenim prou,

i ens és prou.

És un joc ple de plaers
si és un plaer ple d'aventures
i és el cos entregat
en el joc dels plaers.
M'enfonso en els teus pits
remuntat el ventre entre onades
gaudeixo el plaer en petits brots
on el teu alè es desfà entre gemecs.
És com l'aire,
el sents i no el pots tocar,
o, potser, com la llum del sol
que tot ho impregna i dóna formes
no sempre reals però reconegudes.
Un regal de la natura sorgit del no-res,
dolça i àcida o sabors suggerents.
Frec a frec les pells es retroben
seguint el dictat de la litúrgia,
és l'únic camí que decidits seguim
per arribar a fondre'ns en l'esperit
i, a tocar dels cims, reconeixe'ns
en un únic desig comú...

Només parlem del gest de l'amor.