Hi ha homes més lliures a les presons

que caminant pels carrers.

Els primers només tenen present,

els segons, sovint, només futur.

Els primers conviuen entre reixes,

els segons se les imposen.

L'única llibertat és la del pensament,

la resta caminar a destemps.

En el lleure del teu cos,

hi descansi una mà entre els teus pits,

trobi el batec del cor i el flux de l'amor,

el respirar pausat i la calma absoluta.

Sobre el ventre l'altre mà reposada,

allà on has germinat vida i t'has fet mare,

l'escalfor tendra i el benestar de la llar.

Els meus llavis prenguin vida al teu coll,

resegueixin perfilant els teus sentits,

i com a guia el teu tacte.

Sant Jordi 2016

Perenne com els meus sentiments,
vermella com la nostra passió,
lluent com el teu somriure.

De tija forta com el meu amor,
pètals humits com les nostres besades,
vital com el teu propi ser.

Senzilla com el meu desig,
d'aromes suaus com les nostres pells,
plena de llum com el teu estar.

Camina prop del mar,

mirada perduda cap els infinits,

les seves llàgrimes, com perles

esquitxades per les onades,

devallen per les seves galtes

fins caure entre els blaus del mar.

Sempre llueix un somriure,

plora per l'amor present,

agraïdes les llàgrimes de felicitat ...

Un dia descobreixes que el millor cafè sempre l'has pres sol,
que tu ets la teva pròpia i única prioritat,
millor no esperar res de ningú i evitar frustracions,
si algú et considera una elecció has de plegar veles,
que estàs de pas constantment en moltes vides
i amb qui realment vols estar és amb ella.

També saps que ningú escriuria un poema com aquest.

Ella i ell
tu i jo.

Primer ella eras tu,
ell era jo.

El tu i el jo
van fer un nosaltres.

El nosaltres avui és,
l'amor del tu i el jo.

Solituds

Vull obrir nous camins
amb noves insatisfaccions si cal,
fart d'aquest absurd que no entenc.
No, no tinc temps per esperes,
els silencis em deixen sord,
el rellotge parla de futurs
i dempeus m'ha de trobar la nit.
No m'esperen fites de glòries
ni les desitjo amb mi,
que no he de fer cap guerra
per trobar la meva llibertat.
No he de demorar la partida,
perdoneu-me, companys, el comiat,
la ràbia ara em vol ser amiga
i la foscor omple la meva buidor.