No demoris la teva presència,
mostra't al món,
no cal el teu crit,
tan sols el teu jo
amb la teva força... i  essència ..

Vesteix-te de llum o vida,
no importa el com,
tu surt i mostra't,
fes de tu el motiu,
oblida passats... i lluita.

Viu el teu moment,
els teus moments, tots.
Surt i no pensis res
sigues preferència, la teva,
i el teu límit ... els tens?

Així de simple

Ni passats ni futurs,
ni somnis ni ideals,
ni dreceres ni camins.

Prou d'estels i cels blaus,
prou d'onades i vents suaus,
prou de paraules i gestos.

No a més pensaments,
no a dir mai i sempre,
no a silencis savis.

Nosaltres som present,
nosaltres som el tot i el res,
nosaltres som tu i jo.

Nosaltres i el teu jo,
nosaltres i el meu jo,
nosaltres i el nostre jo.

El teu amor m'ha fet novament verge,
els sentiments han brollat de nou
i un a un han esperançat nous capolls.
Els sentits han trobat noves textures
pel paladar i el tacte incrèduls,
d'altres tangibles només pel cor.
Jo, cansat d'un equipatge farragós,
he après a alleugerir el seu pes,
a caminar amb les mans buides
recollint dia a dia paisatges desconeguts.
Paraules d'un diccionari obsolet
tornen a mi com a noves definicions,
com creades per donar-te significat
amb l'exclusivitat de l'única propietària.
Els fràgils t'estimo de la teva veu
prenen fermesa quan entren al meu cor,
frescor o escalf quan en saps en necessitat.

I passa el temps i em sé verge...
                                                       verge de nosaltres.

De totes les teves nueses
amb quedo amb la de la mirada,
la de la veu i també l'oïda,
la del tacte i l'aroma.
Però no n'has tingut prou
i m'has mostrat la del cor
i molt més enllà, fins l'ànima.

El tacte,
les olors,
la veu,
les mirades
i el gust de les besades.
Les percepcions
i el sentir,
ens omplen... ens alliberen.

Estem plens de sensibilitats,
són les mesures dels sentiments.
Com més els expressem, més lliures
per sentir... per rebre,
per viure el constant donar i rebre.

Avui descobreixo els imperceptibles
dins d'allò que és comú
i donem per bo,
detalls teus... detalls meus.
L'amor és... i serà
un molt per descobrir
dins d'un molt compartit.

Ets un cúmul de vida,
tot just comencem a parlar
i la teva veu em provoca... somio.

Et veig davant del mar,
per fer teva la seva calma,
lluent la pell i els ulls pel sol,
i ens imagino...
nus els dos,
amb tot el poder del mar,
vigorós i pausat alhora,
convertits en un anar i venir d'onades.
I jo impregnat de tu
i tu de mi,
llisquem els dos entrellaçats.
Després juguem,
tu a atrapar els meus peus
i jo, dret, deixant-me fer.
Ara, vas i vens i no et sé atrapar
i caus entre les onades...
rialles, moltes rialles
i més calma... molta calma.

Llegir el teu cos
com un poema.
Vesteixo de ritme la pell,
pauso totes els plecs
entre comes plenes d'adjectius,
on ets més tendre
entretinc punts de calfreds,
admiro el desig
en les teves exclamacions,
interrogants reviuen
allò que de nou a nou descobreixo.
Et llegeixo com una poesia,
una vagada més i unaltre
com versos que sempre es mostren
plens de riqueses...

Et llegeixo el cos novament.