Potser que paris Toni.
Un, dos, tres...
Quants poemes més penses començar?
El bes, la llum dels ulls, l'absència, les onades...
Bucòlic enamorat!
tot el tu amb el meu jo.
Inspira el Cinc Sentits,
un local més de la nostra història.
D'un glop faig baixar el tallat.
Pago i començo camí cap a casa
envoltat de pensaments.
És jove la primavera,
el sol no escalfa prou i tinc calor,
va sent hora de deixar yersei i jaqueta de pell falsa.
l'única que reconec darrerament és la teva.
Em creuo amb una veïna
- Ep!! -dic jo, que no significa res.
Tant se val ella va amb els cascos,
somriu i segueixo el meu pas.
Què estaràs fent?
T'imagino a la cuina,
mig desperta o mig dormida,
amb les mans abraçades a un vol de llet,
la mirada perduda,
pensant en mi o amb el darrer frec dels nostres cosos.
Algú ha cridat
- Àrbitre és vermella era l'ultim jugador - ara unaltre veu repeteix el crit.
Crec que ni groga... xiulets.
Me n'adono del meu somriure.
Estic al punt del record recent,
l'abraçada espontània i el bes que ens activa.
I tu?
Quin és el teu pensament?
Saps?
T'estimo.
Arribaré a casa i et faré un poema.
No massa llarg,
el penjaré al Facebook,
tothom ha de saber del nostre sentiment.
Pocs llegeixen més de dotze o quinze versos,
l'intriga dels sentiments és viva.
Uns especulen per trobar amors
o fer-se veure per captar atencions,
d'altres inventaran passions d'un somriure.
La majoria llegiran i entendran
la senzillesa del pensament.
I és com imagino el futur amb tu
llarg de vivències,
infinit en el temps.
Recordes l'última nit?
