Som tu i jo

Som aprenents en el desig,
víctimes complagudes de l'atracció,
sanadors d'experiències.
Dona i home, home i dona.

L'aroma de la teva pell
vaporeja del meu pit,
mims en la virtut del frec.
Cos i pell, pell i cos.

Mans buscant la llum,
intuint camins i racons,
saviesa de la bona sort.
Mà sobre cos, cos sobre mà.

Serpentegen ara les cames,
embolic incert en el plaer,
empenyen amb força els sexes.
Tu amb el jo, jo amb el tu.

Arriba el moment complert,
descansem en un sol cos,
tàntrics l'un en l'altre.
Jo de tu, tu de mi.

És el nostre present més futur,
la prova de la nostra atracció,
la meta, la trobada en l'amor.
Tu, jo, els dos ... i res més.

Reneix amb mi

Visc morint constantment,
aquesta és la meva manera de viure.
Visc doncs, per morir,
és un morir sense patir.

Compto els dies i les nits,
ufanós de la meva sentència.
El Sol crema en la meva esquena,
a la Lluna miro als ulls.

Morir per viure,
renéixer constant en tu.
Aprendre a desprendre,
aprendràs a créixer.

Estimo el dia tant com a la nit,
perdo la por a descobrir.
El Sol crema en la meva esquena,
a la Lluna miro als ulls.

Mor amb mi aquesta nit,
sigues la meva companya a renéixer
reneix amb mi.

De nit tu i jo

Un petit espai
entre la inconsciència i la nit,
un lleu instant,
crepuscular,
suficient.
Confirmar la teva presència,
despertant d'un somni,
alba del viscut.

Nòmada a la pell,
pelegrí sense retorn,
cercador de la nostra fe,
vencent les foscors,
més enllà de la llum,
goig del punt cardinal del teu cos,
del coneguts,
inventant-ne de nous
en la geografia del nostre plaer.
Llavis atresorant vida,
acariciant l'aventura,
amants de la témpora,
del niu,
germinant vicis
nus d'aparences.
Vil la nit ens abandona,
abocats a la claredat,
aferrats l'un en l'altre,
convidant-nos a un nou joc.

Les carícies.

Guardo les meves carícies al revers de la teva esquena,
en el teu ventre, on les meves mans sostenen les teves.

En la meva calor germinen, convertides en roses,
la meva pell ungida amb el seu aroma... les deixo lliures.

Centenars de pètals renoven la seva harmonia en carícies,
completament envoltat de tu, de la teva rosada.

Vesso els meus desitjos en el nostre espai... ens unim.

Guardo les meves carícies al revers de la teva esquena,
en el teu ventre, on el plaer anuncia plaer.

Llum i foscor

La foscor veu allò que la llum enlluerna.
La llum veu allò que la foscor amaga.
Jo me les estimo a totes dues.
La foscor et mostra nua i viva.
La llum et mostra refinada i viva.
Siga així que aprengui estimar-te vida.

Lluna

Ara mateix el moment és foll
visc amb el verí de la presència.
Tu, tan blanca i tan plena,
avui m'has enamorat, esmaperdut,
et miro els ulls tan llunyana
i res puc fer que a tu m'apropi.
Cercaré el mar que em calma,
per dormir a la remor de la teva llum
abans el sol no trenqui l'encanteri.

Et dono permís

Et dono permís a caminar al meu costat
si em permets carregar el teu equipatge.
Et dono permís a aprendre de mi
si m'ensenyes tot el que saps.
Et dono permís a créixer junts
perquè només així serem còmplices.

Et dono permís per veure les meves cicatrius
si puc curar totes les teves ferides.
Et dono permís a plorar de tristesa
si les teves llàgrimes recorren les meves galtes.
Et dono permís a sentir-te plena
perquè només així vull estar en tu.

Et dono permís a buscar els meus defectes
si puc apropiar-me dels teus.
Et dono permís a fluir en la meva vida
si hem de compartir el mateix aire.
Et dono permís a tocar la meva mà
perquè jo ja no puc deixar anar la teva.

Et dono permís a sincerar els meus ulls
si has de guardar la meva fe en la teva mirada.
Et dono permís a respectar el silenci
si la meva veu dorm entre les teves paraules.
Et dono permís a no demanar permís
perquè només així l'amor és complet.