Llum i foscor

La foscor veu allò que la llum enlluerna.
La llum veu allò que la foscor amaga.
Jo me les estimo a totes dues.
La foscor et mostra nua i viva.
La llum et mostra refinada i viva.
Siga així que aprengui estimar-te vida.

Lluna

Ara mateix el moment és foll
visc amb el verí de la presència.
Tu, tan blanca i tan plena,
avui m'has enamorat, esmaperdut,
et miro els ulls tan llunyana
i res puc fer que a tu m'apropi.
Cercaré el mar que em calma,
per dormir a la remor de la teva llum
abans el sol no trenqui l'encanteri.

Et dono permís

Et dono permís a caminar al meu costat
si em permets carregar el teu equipatge.
Et dono permís a aprendre de mi
si m'ensenyes tot el que saps.
Et dono permís a créixer junts
perquè només així serem còmplices.

Et dono permís per veure les meves cicatrius
si puc curar totes les teves ferides.
Et dono permís a plorar de tristesa
si les teves llàgrimes recorren les meves galtes.
Et dono permís a sentir-te plena
perquè només així vull estar en tu.

Et dono permís a buscar els meus defectes
si puc apropiar-me dels teus.
Et dono permís a fluir en la meva vida
si hem de compartir el mateix aire.
Et dono permís a tocar la meva mà
perquè jo ja no puc deixar anar la teva.

Et dono permís a sincerar els meus ulls
si has de guardar la meva fe en la teva mirada.
Et dono permís a respectar el silenci
si la meva veu dorm entre les teves paraules.
Et dono permís a no demanar permís
perquè només així l'amor és complet.

Sóm

Sóm xarxa,
creixents punts en comú,
per molts el deliri d'un somni.
Sóm i sumem
a voltes desconeguts,
a voltes companys de fites.
Guaites de passats massa propers,
guaridors del propi present,
aprenents d'inmediata llibertat.
Serem allò que nosaltres decidim,
no entenem d'esperes,
el nostre futur el volem avui.

Dubtes

El far encés
o l'amor potser.
El dia neix,
el dubte, on és?

Un darrer instant

Estem en el desencís,
el cor punyent,
la nit a la vora,
la por és l'esquer,
som a l'hora blava,
el darrer moment
avans de fruir.

Esser

Tu pots entendre-ho tot,
només tu, pots sentir el mateix,
seguim el mateix camí?
gaudir les mateixes hores,
una atracció ingovernable,
ens apropa més i més.
La impotència de l'espera,
saber propera aquesta trobada,
serà el nostre principi?
avui, només presentir-nos,
lliurar-nos en mil carícies,
sentir-nos home i dona.
Sentiments trobats,
carícies dels cossos.
Seguim el joc del verb,
ens omple tant .... i tant,
si llegeixo, sents i palpitas,
jo escric, sento i batec.
Ningú sabrà mai d'aquest amor,
ningú podrà seduir a ningú,
no coneixen el poder del desig,
contingut en la paraula .... el somni.
Demà despertar al teu costat,
molt abraçats els dos.
Arribarà el dia,
i de tot això et parlaré,
sentiràs la calor de les paraules,
penetrar a les teues orelles .... omplir.
Demà despertar junts els dos,
falta tan poc per demà,
recordaré mentre que t'estimo,
imaginaré la teva veu dient t'estimo.
Segellar aquest amor amb els nostres llavis,
si manquen les paraules ..... el silenci,
la mirada complidora ..... la carícia
Serà la nostra felicitat completa?
segur ..... el nostre futur espera.
No puc deixar de pensar-hi,
només tu i jo el sabrem viure,
som el fruit del nostre desig,
es pot somiar, es pot tenir,
però en el viure'l hi hem de ser.
Tan propers .... tan amants.
Cada dia una quelcom nou,
cada dia conèixer-nos una mica més,
un nou motiu per l'abraçada,
....... per estimar-nos.