Només jo

Si jo fóra o fos,
però seré i sóc.

Anar i tornar,
acompanyant silencis.

El mateix dubte,
i encara aprenc a apendre.

Davant o darrere,
no entenc de diferències.

Un pas endavant,
pautant les presses.

De tornar sempre hi ha temps,
però el pas endavant.

Tan segur com sincer,
senzill com complaent.

Silencis

Dos cosos respirant d'essències,

la nuesa completa somrient-nos,

somnis i desitjos confonent-se.

Un joc de silencis permisius,

els racons, els plegs del acaronament,

proesa del gest servil a l'intensitat.

Compartit l'espai, l'aire, el moment,

un precipici de mirades tremoloses,

el batec incandescent i l'ofec.

Només una paraula per ser fidel,

una de senzilla per poder descriure,

la complicitat del llenguatge del cos.

A l'estanc

M'enfilo a l'esglaó savi de petjades,
alçat testimoni de milers de cares,
vetllador fidel d'històries anònimes.

M'endinso a casa vostra i el somriure,
senzill, sincer ... el tot en un gest.
L'espai és petit, acullidor, suficient.

Respiro ordre arreu i racons,
no dispenseu fum ni tan sols foc,
veneu el plaer de fer cendre i la sort.

Sé que per un instant molts com jo,
han perdut la presa absurda del món,
pausat el seu pas, pensant en el retorn.

Jo, enamorat de la vostre simpatia,
captiu i malalt de la vostre alegria,
tornaré com esclau a vosaltres cada dia.

Avui doneu-me dos i dos ... només.
Demà tornaré a demanar dos i dos més.

Tan nostre ...

L'atraccio, l'esglai
 i el xoc contundent.

Aigües molsoses,
 embats constants,
no hi ha pausa,

l'un contra l'altra.

Dos corrents poderoses

enfrontades en l'instant precís.

La força corroent en cada trovada.

La lluita per trovar la calma.

La tibantor dels muscles humitejats.

La benvolguda serenor sobtada.

Amb tendresa es dibuixan els llavis,

no volen perdre el lleuger contacte.

Fou el plaer de la primera besada.

Dona'm la ma

Veure't per sentir l'atracció.

*

Conèixe't per viure el desitg.

*
Pendre't la ma per preguntar-te ...
*

Serem valents o ens negarem?

*

Sabs molt bé que jo sé que ...

*

Aquest moment l'hem de viure.
*
Que demà serà un nou present.
*
Que el futur podria començar avui.

Et besaré a la mar

Desaré milers d'emprentes,
pel teu cos amb els meus ulls.

Et dibuixaré al ventre una lluna
mentres el desitg grimpa la pell.

Envoltats de silencis besaré
la teva generosa tendresa.

I tot per què ...
                       No tens por de donar-ho tot,
                       i encara que et sembli poc,
                       ningú habia estat tan generós,
                       pren de mi, ara, el meu tot.

I per que sé que ...
                       Són els teus ulls el lloc just
                       on la mar es vol emmirallar.

Alguna cosa queda

Avui formes part del meu vocabulari,

ahir ja hi estaves i jo no et veia.

Potser tu no ho saps encara,

ell, el vocabulari, és molt ric.

El formen els temps passats,

de persones viscudes,

lletres majúscules i notes greus,

i d'altres minúscules i suaus.

Les companyies que perduren.

No pots escapar-te,

ja hi ets conformada.

Potser la lleugeresa del teu pas,

o la joventud de la teva mirada

passin de llarg ... tant se val.

Demà o qualsevol fotut dia,

si no hi ets, jo et sentiré,

perquè en aquell futur et sabré

una part del meu vocabulari.