En un temps passat
el silenci era la distància
que ens apropava.
Ens llegíem els ulls,
sentiem el frec dels llavis
a cada besada,
les nostres pells parlaven
i era suficient
i era guia pel plaer.
D'un temps on el silenci
ho era tot i el buscàvem
a un temps on el silenci
és el no-res.

Deixeu-me dir que...
és tan evident però...

ells tenen el seu discurs
i nosaltres la raó de ser,

ells tenen la premsa
i nosaltres a Orwell,

ells imposen la seva història
i nosaltres fem la nostra,

ells ens mirem com a vencedors
i nosaltres seguim en peu,

ells fan i desfan les lleis
i nosaltres no ens dobleguem

ells tenen les armes
i nosaltres els carrers,

ells tenen les presons
i nosaltres la llibertat,

ells imposen el seu rei
i nosaltres fem República.

M'estimes?
No ho saps
o jo en el meu dubte imagino el teu.
Penso en el teu sentiment
i no sé si és amor o desig,
un desig pur de sentir-se estimada
                           i estimar
o una precarietat meva d'amor
                           i estimar

Qué és l'amor?
Tu ho saps,
jo ho sé, però...
i el nostre amor?

                         Dubtem

Febrer 2019 

Somia el meu desig
en els teus llavis
dibuixant enprentes
de plaer en els meus.

Somia el meu desig
que el teu somni
són els meus llavis
dibuixant enprentes
de plaer en els teus.

Febrer 2019 

Conec un qui que diu
que mai un què amic seu
ha perdut un quant de temps
cercant el com d'un perquè.
                             
Qui té un quant d'un què
no li cal el perquè, penso jo,
ni amics, pensa-hi tu.

Febrer 2019 

Quan em parles d'amor
m'envaeix el neguit
d'un fred sense taulada,
tens encongida la raó
i ja no esperes cap matí
amb il·lusions renovades.

La nit et dóna un nou plor,
no era aquest el teu destí.
Recordes el caliu a les galtes
de les seves mans l'escalfor
jugant tendres amb els teus pits,
cluques els ulls amb un breu ofec.

Saps que has de començar el vol
per tornar a creure en els somnis,
vestir el teu cos amb sentiments
per rebre la força d'un nou amor,
amarar el teu cor avui ferit
perquè l'amor i tu sou companyes
                                         inseparables

Gener 2019

Un dia qualsevol, sense més,
anirem a sopar
amb qualsevol excusa, sense més
prendrem un bon vi.
No ens demanarem permís i sense més
ens mirarem als ulls i en silenci
ens direm un t'estimo, no un qualsevol,
serà, sense més, el nostre atzar.
Després caminarem de la mà,
despreocupats, per qualsevol carrer
i sense més la passió d'un bes parlarà.
Cóm qui no vol, sense més l'amor.